| Summary: | Resum: Aquest article pretén entendre quina influència té la percepció de l'altre en eles relacions de convivència dins un barri. La investigació es realitzà en un àmbit molt concret, el casc antic de Barcelona i a partir dels testimonis reunits s'intentà comprendre els mecanismes que porten als habitants a establir zones de transició o de ruptura, cap als nouvingut, en el seu imaginari. La primera part analitza el concepte "d'autoctonia": qui és autòcton? I a partir de quan es deixa de ser immigrant? A continuació s'elabora una descripció sobre com estan considerats els immigrants del casc antic. Pobres, extra-europeus i sovint portant un seguit de problemes, són caracteritzats amb característiques prou específiques per a cada un dels grups majoritaris del barri. Un seguit de valors de festa, soroll, frivolitat i despreocupació es relacionarien amb els dominicans, mentre que robatoris, oracions, vels i austeritat serien característiques de la població magribí. Malgrat que aquests estereotips serveixen per a definir cada grup i faciliten el treball de classificació, demostren ràpidament els seus límits al reduir en excés les singularitats de cada persona. Així, una funció de la comunicació és confirmar o negar la identitat assignada als interlocutors. En aquest darrer supòsit, poc a poc es creen ponts que redueixen cada vegada més l'alteritat de l'altre. Finalment es destaca la flexibilitat d'aquestes representacions de l'alteritat, donat que els criteris de classificació estan en contínua redefinició.
|
|---|
Hablemos de convivencia y tolerancia