| Summary: | Sumari: I. Artículos - Miquel Rodrigo Alsina. Las estrategias identitarias: entre el ser y el hacer, p. 11 - Manuel Delgado Ruiz. Dinámicas identitarias y espacios públicos, p. 17 - Georges Corm. Dinámicas identitarias y geopolíticas en las relaciones entre el mundo árabe y Europa, p. 35 - Mohammed Nour Eddine Affaya. La comunicación intercultural entre lo real y lo imaginario, p. 59 - Edgard Weber. Islam y democracia, p. 85 - Rik Pinxten. Negociación de conflictos: ¿diálogo o entente?, p. 97 - Burhan Ghalioun. Globalización, deculturalización y crisis de identidad, p. 107 - Elsie Rockwell. Occidente, los Otros y la construcción de un nuevo espacio público, p. 121 II. Yolanda Onghena. Líneas Transversales de los debates, p. 129 III. Abstracts, p. 321 IV. Selección bibliográfica del fondo documental CIDOB sobre interculturalidad y dinámicas identitarias, p. 327 Resum: Recull de les aportacions al seminari Dinàmiques identitàries organitzat per la Fundació CIDOB. L'objectiu era establir propostes i possibles línies de treball sobre la negociació i la comunicació intercultural. Les aportacions tenen diferents èmfasis. En un primer article, es presenten el que s'entén per dinàmiques identitàries, en concret, sobre l'aspecte ontològic de la identitat i la seva funció a l'actual societat de la informació. El segon article qüestiona el concepte d'immigrat dins la ciutat, un espai on tot està en trànsit i, per tant, ningú pot ser estranger. La ciutat és l'espai paradigmàtic d'interculturalitat i d'hibridació cultural. EL tercer article analitza els problemes epistemiològics per entendre la realitat sociopolítica i identitària de les societats àrabs i l'impacte de les idees europees en el seu sí. EL quart article planteja quins són els obstacles que s'imposen a la comunicació entre cultures diferents, especialment la percepció de l'altre i els usos de les diverses imatges d'alteritat. La cinquena aportació es formula la pregunta de quin és l'estatut que la cultura dóna a l'individu a la societat, a partir del cas concret de democràcia i Islam. El sisè article defensa que la negociació de conflictes ha de partir de profunds anàlisis científics. La resolució de conflictes pot partir de tres vies de resolució diferents: l'enfrontament violent, el diàleg i l'entesa. Per a tal resolució, dues són les institucions fonamentals: el sistema educatiu i les estructures polítiques entre Estats. La setena aportació analitza les cinc grans tendències que poden suposar en el futur una gran transformació de la configuració geocultural del planeta: les relacions de la cultura i l'economia, la geopolítica, la política, entre les pròpies cultures, i amb la societat. En definitiva, com incideix la globalització a les crisis d'identitat i quines són les respostes possibles. El vuitè article assenyala que les trobades entre els diversos grups no sempre tenen un exclusiu contingut cultural. I a la darrera aportació, a tall de conclusió, es destaca l'evolució de l'aspecte cultural cap a l'intercultural mitjançant quatre eixos: les relacions entre cultura i societat, els processos de canvi dins les dinàmiques identitàries, les representacións de l'alteritat, i la interculturalitat.
|
|---|
La Interculturalidad en el campo de la comunicación en Catalunya estado de la opinión 
Islam, personas musulmanas y periodismo : una guía para medios de comunicación