Summary: | Resum: A partir del recorregut pels treballs més il·lustratius sobre immigració a Catalunya i Espanya, aquest article proposa abordar la relació entre identitat i alteritat com a resultat d'un procés de construcció cognitiva inherent al procés de producció social dels autòctons i dels immigrants. Es destaca, al respecte la interdependència conceptual, ideològica i metodològica entre ciències socials i poders públics. Les dues grans etapes d'aquest procés de construcció corresponen respectivament al període de les migracions internes i al de les migracions intercontinentals. Mentre que a la primera etapa, els migrants interns considerats conceptualment com a altres són objecte de polítiques d'integració que tendeixen a convertir-los en una categoria social inclosa en el nosaltres, a la segona etapa els migrants extracomunitaris estan enfocats des de l'angle de la seva diversitat, sent aleshores la cultura una frontera simbòlica difícilment superable.
|