| 520 |
|
|
|a Pot afirmar-se que cap tema és tan central en el debat filosòfic internacional com el de la comunitat: des del comunitarisme americà fins a l'ètica de la comunicació de Habermas i Apel, i el deconstruccionisme francès de Derrida. No obstant això, en cap d'aquests casos s'ha examinat el concepte de comunitat a partir del seu original significat etimològic: cum munus. Això es proposa Roberto Esposito, a través d'una original contra-història de la filosofia política, referida no només a l'obra de Hobbes, Rousseau, Kant, Heidegger i Bataille, a qui dedica els capítols principals, sinó també a la de Hölderlin i Nietzsche, Freud i Canetti, Arendt i Sartre. El resultat d'aquesta extraordinària trama conceptual i lèxica és una inversió absoluta de les interpretacions actuals de la comunitat: la idea filosòfica de comunitat no es refereix a les petites pàtries a les quals dirigeixen la mirada nostàlgicament els vells i nous comunitarismes. La comunitat no és una propietat, una plenitud, un territori que s'ha de defensar i separar dels quals no són part seva, sinó un buit, un deute, un do (aquests són els significats de munus) en relació amb els altres, que ens remet alhora a la nostra constitutiva alteritat també respecte de nosaltres mateixos.
|
Podremos vivir juntos iguales y diferentes