| Summary: | Resum: Aquest llibre tracta de probar que ni el racisme ni la xenofobia són el problema de El Ejido. L'autor considera que és un dels llocs del món amb menys racisme. Després d'una estància de més de cinc mesos a la zona, Mikel Azurmendi fa un retrat psicològic i moral dels pesonatges més rellevants: l'agricultor, l'immigrant i l'idealista. Mitjançant una mena de reportatges, sobre persones concretes, destaca el patiment i la humiliació que s'està patint. Finalment analitza el que va succeir en aquelles dures jornades de febrer del 2000, fent unes propostes concretes del que hauria de ser la integració cultural dels immigrants en una societat democràtica. Sumari: I. Dalías II. A & L, como Al Mêriyya III. Fuego son aquí las raíces IV. Luego empezó el campo V. Paco VI. Ego sum pator bonus VII. Con Carmen VIII El titán encadenado IX. Vícar, higuera de hendidura roqueña X. Un ciego que te hace ver lo que fie pero también lo que es XI. Extranjería, papeles, casa XII. Arouna o cooperar con lo inevitable XIII. Aquí estamos hundidos XIV Perdedores XV. Las marinas XVI. Luis Vizacaíno, fauno, flauta encantadora XVII. Cerrados ya los ojos de esperar XVIII. Coplas de Mohamed B. XIX. Las Lomas (Roquetas de Mar) XX. El Hoplita y su velerillo en el estanque XXI. El bueno, el feo y el malo XXII. La loma de la Mezquita XXIII. LA buganvilla y el espino Epílogo. Inmigración, conflicto y racismo en la zona de El Ejido Notas
|
|---|
El Ejido discriminación, exclusión social y racismo