| Summary: | Resum: 1. Presentació, p. 5 2. Immigració extracomunitària a Catalunya: estat de la qüestió i respostes polítiques 2.1 La situació social de la immigració a Catalunya. Un estat de la qüestió, p. 9 2.2 El marc competencial i legal de les polítiques migratòries, p. 39 2.3 Políticas de acomodación de la inmigración y administración local: la gestión de la coexistencia, p. 63 2.4 L'informe del Parlament de Catalunya sobre la immigració i les seves implicacions per als poders locals, p. 97 3. Polítiques locals sobre immigració en el context europeu 3.1 Polítiques locals integrals. L'exemple holandès, p. 123 3.2 Entre la discriminació positiva escolar i l'educació intercultural: el cas de les zones d'educació prioritària a França (1982 - 2001), p. 149 3.3 Polítiques d'habitatge cap a la immigració, p. 175 3.4 Inserción en el mercado laboral, p. 199 4. immigració i política local 4.1 Civic comunity, political participation and political trust of ethnic groups, p. 217 4.2 Pour le droit de vote des immigrés aux elections municipales, p. 249 4.3 Definir les polítiques d'immigració a partir de la participació ciutadana, p. 259 4.4 Associacionisme, participació ciutadana i immigració. Realitat, polítiques i propostes, p. 281 5. Conclusions, p. 301 @@ Resum: L'ICPS ha endegat un cicle de seminaris que vol ser un espai de reflexió i proposta sobre aquelles qüestions que afecten al desenvolupament de les ciutats i de les persones en un present caracteritzat pel fenomen de la immigració. Aquest seminari té com a objectius generals organitzar debats i treballs per tal d'impulsar una reflexió sobre les xarxes urbanes i el seu futur en l'època de la globalització. Reflexionar sobre els models d'organització i desenvolupament urbà i la seva aplicació concreta a la realitat catalana. Elaborar propostes per a la permanent modernització d'unes ciutats pensades per a les persones, els serveis socials, l'urbanisme, la mobilitat i la sostenibilitat del territori. Estudiar els nous fenòmens urbans i socials com l'acolliment d'immigració, la multiculturalitat, o els nous moviments socials. Catalunya i les seves ciutats s'han trobat en aquests darrers anys davant una nova realitat que és el fet migratori extracomunitari. El discurs mediàtic hegemònic tendeix a la problematització d'aquest fenomen. L'experiència prèvia d'altres països mostra que la immigració pot ser un problema o no ser-ho en funció dels diferents factors econòmics i socials, essent un dels més importants les polítiques que s'hi adrecen. El poder local es troba en una situació difícil per afrontar aquesta qüestió. En tant que administració més propera al ciutadà i que genera més confiança, rep el gruix de les demandes. Per altra banda, pateix l'etern problema del finançament de les competències que no li són pròpies. Aquest seminari vol contribuir al debat sobre el paper dels ajuntaments davant aquesta qüestió; vol ser una aportació més a la reflexió sobre el fet immigratori amb la voluntat de contribuir a trobar respostes a una realitat de present i de futur pels municipis. El document s'estructura en tres blocs més un darrer capítol de conclusions. En el primer bloc s'aborda l'estat de la qüestió i les respostes polítiques a la immigració extracomunitària amb la participació de quatre autors: el sociòleg i coordinador del seminari, Toni Salvadó, que fa una introducció general sobre el tema; Laura Díez escriu sobre el marc legal de les polítiques migratòries; Ricard Zapata sobre les polítiques d'acolliment; Manuel Delgado tanca aquest primer bloc amb un escrit sobre l'informe de la comissió d'experts del Parlament de Catalunya i les seves implicacions per al poder local. Un cop definit l'actual estat de la qüestió a catalunya, els autors han volgut conèixer les experiències d'arreu d'Europa, analitzar iniciatives concretes dutes a terme en països de la Unió Europea. En aquest segon bloc, Gemma Aubarell parla de polítiques locals integrals a Holanda, i Xavier Rambla sobre les polítiques escolars a França. Junt amb Carme Trilla i Mikel Aramburu que escriuen sobre polítiques d'habitatge i el sindicalista Miguel Pajares sobre la inserció al mercat laboral. El tercer bloc aborda polítiques concretes per a la immigració des dels poders locals. Meindert Fennema parla d'immigració i ciutadania; la politòloga francesa Catherine Wihtol de Wenden escriu sobre l'accés a la participació municipal en els països europeus; Jordi Sánchez reflexiona sobre la definició de les polítiques immigratòries a partir de la participació ciutadana; i en el darrer capítol, redactat per Miguel Ángel Essomba i Begoña Sánchez es fa referència a l'associacionisme. La darrera part del seminari és la conclusió, on Toni Salvadó i Jordi Guillot intenten oferir propostes concretes d'acció i gestió als representants municipals.
|
|---|
Immigració III proposta de document