| Summary: | Resum: L'apropiació dels espais públics dels centres històrics s'ha basat tradicionalment en relacions de proximitat i de quotidaneïtat. Tanmateix, els mitjans de comunicació han imposat nous discursos sobre la ciutat, entre els quals el de la ciutat rememorada, projectada i imaginada. Tot això ha portat a que la percepció física es confongui amb la imatge creada pels mitjans de comunicació . En aquest marc de major complexitat, el discurs del projecte urbà aplicat a la reforma urbana s'ha limitat a l'oxigenació i la decoració dels buits. Per això és necessària una reelectura dels espais públics on els mecanismes de mobilitat i de relació s'hagin transformat i en els quals la immigració es converteixi en un element central. El centre històric de Barcelona, per la seva reforma urbana en el període 1986-2000, és un terreny privilegiat per a l'anàlisi de la complexitat dels nous espais centrals de la ciutat, objecte de totes les mirades urbanes.
|
|---|
Gentrificación e inmigración en los centros históricos el caso del barrio del Raval de Barcelona 
La inmigración en el centro del debate: el discurso nativo en barrios pobres /