Summary: | Resum: La prostitució i la mendicitat com a fenòmens relacionats dins la marginació i derivats de la pobresa extrema de les capes socials més deprimides de la ciutat de Barcelona del segle XIX ja foren objecte d'estudi en el seu temps. Arran del descobriment d'aquesta realitat, i a l'ombra de l'avenç del progrés i de la tècnica, així com dels moviments socials i les polítiques d'integració i sensibilització, sembla que haurien hagut de disminuir, de manera efectiva, els estralls ocasionats per la pobresa i de la misèria de les grans ciutats espanyoles. Desgraciadament això no ha ocorregut, i la prostitució, la mendicitat i la marginalitat en el seu conjunt segueixen presidint els actes vitals d'una part dels estrats més deprimits de la societat de les nostres ciutats; una situació agreujada per la incorporació d'un gran contingent de població immigrant al que, en la seva majoria, el conjunt de la nostra societat s'ha mostrat incapaç d'assumir, amb tots els seus drets i amb totes les seves conseqüències. El present aritcle analitza la realitat existent el 1890 a partir de les dades estadístiques recollides i les compara amb l'actualitat.
|