| 520 |
|
|
|a Sumari: A. Introducción, p. 7 1. Identificaciones políticas, p. 19 El campo internacional, p. 22 Legitimidades y vida política, p. 31 Sociedad y economía, p. 42 2. Memoria e influencias, p. 53 Memoria individual y colectiva, p. 53 Educación: liberar sin desinteresar, p. 64 Poder identificador de los medios de comunicación, p. 73 3. Un caso: la identidad europea, p. 83 4. El cuerpo y el espíritu, p. 93 Lo innato y lo adquirido, p. 93 La muerte dada, la vida recibida, p. 98 El sexo y el amor, p. 104 B. Conclusión. ¿En virtud de qué?, p. 109 Resum: Si bé, es tendeix a considerar de forma unívoca el caracter natural del concepte d'identitat, l'anàlisi i contraposició de les identitas individual i col·lectiva portades a terme en aquest assaig, posa en evidència el contrari: la consideració de la noció d'identitat social com a un producte generat per la història i les diverses dinàmiques socio-polítiques emergents al llarg del temps. De fet, mentre que el procés d'interiorització, circulació i legitimització del concepte d'identitat individual es basa en l'innatisme de la memòria simbòlica del passat, el procés d'interiorització, circulació i legitimització del concepte d'identitat col·lectiva es fonamenta en l'adquisició i transmissió externa de l'educació, la política, la religió, els mitjans de comunicació o la ideologia. Així doncs, és el propi joc i confrontació d'identitats individuals i col·lectives i llur multiplicació envers l'infinit - identitat cultural, racial, biològica, nacional, religiosa, ideològica, política, europea- el paradigma que fonamenta en últim terme les lògiques d'inclusió, exclusió i integració.
|
La religión como factor de identidad /