| Summary: | Podem seguir cridant ciutats al construït durant els dos últims segles d'industrialització? Megalópolis i tecnópolis proliferen avui al nostre món, esborrant els límits interns i externs sobre els quals històricament s'ha construït la ciutat. Al costat de la multiplicació d'infraestructures urbanes de transport, energia o telecomunicacions, megatuguris, slums, camps de refugiats, poblats de barraques, "ciutats rodants" i altres assentaments precaris i provisionals han acabat per convertir-se en les construccions més generalitzades de nostra era industrial. Una expansió que encara que ha urbanitzat una gran part del planeta, sota el dictum indeclinable del creixement econòmic, està fent desaparèixer la ciutat com a element històric i forma de construir l'espai social. Aquesta realitat urbana no ha fet més que agreujar-se en un context tecnològic que dista molt de la primera urbanització europea i en un capitalisme global que requereix de combustibles fòssils no renovables per mantenir el seu creixement. Com sosté el seu autor, "la manera de vida urbà es converteix avui en la utopia realitzada de la industrialització. Per prendre forma, ha necessitat destruir tant el món rural com les ciutats que van florir al llarg de la història humana. I, per rar que sembli, molts urbanistes van somiar amb un món sense ciutats". En aquest assaig, Juanma Agulles ens planteja un recorregut per les diferents formes que ha adoptat la destrucció de la ciutat a través del industrialisme i els seus plans urbanístics i arquitectònics, al mateix temps que és una lúcida reflexió sobre les possibilitats de sortir de la "ciutat sense límits".
|
|---|
Cosmópolis : nuevas maneras de ser urbano /