| Summary: | "L'habitatge és un component fonamental en la qualitat de vida de les persones majors i el principal instrument per a permetre l'envelliment integrat en societat. L'envelliment en l'habitatge ofereix continuïtat respecte al cicle vital, construint així una concepció en positiu de la vellesa, de manera que permet la seva vivència com a etapa de continuïtat i no com a ruptura. No obstant això, aquest procés integrador de la vellesa a través de l'habitatge quedarà condicionat per les característiques residencials. Aquesta recerca aprofundeix en la importància del procés d'envellir en l'habitatge des de la dimensió de l'actor, analitzant la vulnerabilitat residencial i la seva distribució entre els majors, així com les estratègies dutes a terme per a continuar l'autonomia residencial. Mitjançant l'aplicació d'un indicador multidimensional es revela una situació de forta desigualtat a Espanya, amb un nombre elevat de persones que registren problemes greus d'habitabilitat a l'interior dels seus habitatges. Aquesta vulnerabilitat dificulta la seva permanència i participació en la societat, apuntant a més a un mal funcionament del sistema redistributiu i residencial. L'anàlisi de cas sobre les respostes davant aquestes situacions assenyala que les llars majors duen a terme estratègies caracteritzades per una escassa eficàcia en un context de retallada de recursos públics i canvi de la direcció de la solidaritat familiar, donant lloc a la pervivència de desigualtats. Aquestes situacions d'exclusió contrastades no es presenten com a producte de la vellesa, sinó com la culminació de trajectòries residencials caracteritzades per la desigualtat. Pot afirmar-se, per tot això, que el sistema de benestar no està donant resposta a les necessitats residencials no cobertes en la vellesa, sent un impediment per a la seva integració social"
|
|---|
Evaluación e intervención psicológica en la vejez