| Summary: | “Tradicionalment, les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que viuen fora de l’entorn familiar s’han allotjat en centres residencials. No obstant això, des de fa un temps, va prenent força la idea que puguin viure cada cop més en habitatges “normals”, on tinguin garantits els suports necessaris. La creació de nous habitatges per a persones amb DID és imprescindible, però no n’hi ha prou. Cal avançar cap a nous models que afavoreixin l’autonomia personal i impedeixin la discriminació. És per això que cal una revisió de la cartera de serveis, adaptant-la als recursos i a les diferents necessitats dels individus. L’actual mercat ofereix diverses opcions d’habitatge, però a banda de l’obstacle econòmic, les persones amb DID es troben amb la dificultat de fer compatible l’accés a aquest habitatge amb els recursos de suport necessaris de la xarxa pública de serveis socials. Actualment, no està prevista la seva compatibilització. Hem d’avançar cap a models innovadors que permetin a les persones amb DID ser titulars del seu propi habitatge, podent fer front a les seves pròpies despeses, i amb els suports necessaris en cada cas. Per això, és necessari que les administracions promoguin accions i programes pensats específicament per a aquest col·lectiu.”
|
|---|
La Xarxa d'Oficines Tècniques Laborals a la Província de Barcelona : metodologia de treball i aplicació en el territori : primers productes generats